divendres, 12 de novembre de 2010

Conferència de Frato

Acabo d’escoltar la conferència de Francesco Tonucci i, realment, ha estat molt interessant. A continuació us redacto una part dels apunts que he agafat d'aquest gran discurs.

Hem de portar al nostre fill a una ciutat ben governada. Quin sentit té una ciutat sense avis ni adults? Els nens els volen, els necessiten a la seva ciutat.

Els primers dies, mesos i anys de vida són els més importants de la nostra vida, condicionen tota l’experiència posterior. Tot el que aprenen a l’infància seran les nostres bases a l’adolescència.

Els accidents de motos i cotxes, la droga, l’alcohol... no són drames adolescents, sinó conseqüències coherents d’un error en l’educació infantil.

L’última dada dramàtica i científica és que l’esperança de vida dels actuals infants i adolescents serà menor a la dels seus pares i avis.

Els nens d’avui en dia no poden sortir de casa. Tenen la mare taxista que els porta i els recull dels llocs on volen o han d’anar: a casa dels amics, a l’escola, a les activitats extraescolars...

La importància del joc en el desenvolupaments de l’infant.
Jugar amb adults davant no és jugar. No es pot. És una regla del joc. El joc pertany al món del plaer i aquest és incompatible amb la vigilància.L'absència dels adults és una condició necessària del joc.

En aquesta imatge Frato vol representar que per la nostra societat, els nens són un perill tal com diu el cartell.



Triar un amic, un joc i un espai és impossible a la societat actual. Els nens tenen amics obligats, controlats, fills dels amics dels seus pares i companys de l’escola.
L’ideal seria viure l’experiència de la sorpresa, de la meravella, del plaer, viure el calfred del risc, de l’aventura.

Françoise Dolto (1908-1988) va ser una psicoanalista francesa que deia que s’havia de gaudir del joc a través dels riscos.
Estem massa presents i els adults de l’actualitat jugaven sols quan eres petits.

Si no hi ha nens, els adults som pitjors persones. Seriem més agressiu, mostraríem més la nostra prepotència i faríem només coses dolentes. Per sort, amb la presència d’infants, els adults canviem el nostre comportament.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada