dijous, 14 d’octubre de 2010

Un nou model d'E.F

Abans de la reforma educativa de la LOGSE (1990), s’estudiava una assignatura anomenada Educació física de base, on es donaven les capacitats perceptiu-motrius al temari, però amb un altre nom: capacitats psicomotrius.
En la psicomotricitat NO es treballen les capacitats psicomotrius, sinó que s’utilitzen diferents tècniques especialitzades en l’àmbit de la psicologia.

Amb la LOGSE, com ja hem dit en entrades anteriors, l’educació passa a ser integral, és a dir, engloba totes les dimensions de l’infant.
Però això només és teoria, perquè en la pràctica, els mestres, o per manca de sentit comú o per indiferència, no sempre ho apliquen.
Està instaurat el terme “psicomotricitat” a l’etapa infantil perquè es desconeix els beneficis de l’Educació Física i perquè encara es confonen els termes.
Amb la LOGSE, els psicomotricistes no tenen lloc a nivell social en l’educació, perquè l’educació és integral i ja ho ha d’incloure tot. Per aquesta raó, ja no té cap sentit parlar de “psico”. Malgrat això, l’objectiu dels psicomotricistes segueix sent formar part d’una àrea externa a l’Educació Física. Volen que continuï la psicomotricitat a l’etapa infantil i inclús en els primers anys de la primària, simplement per l’interès de tenir el seu espai professional.

Amb quines situacions ens podem trobar si anem a una escola a veure els nens d'entre 3 i 6 anys realitzar activitat motriu?
1. Que hi hagi un professor especialitzat en psicomotricitat, és a dir,  que hagi fet un curs.
2. Que hi hagi un mestre que pensi que per treballar les capacitats perceptiu-motrius està fent psicomotricitat.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada