diumenge, 17 d’octubre de 2010

La violència de gènere no és cap joc

dissabte, 16 d’octubre de 2010

Cantos entre balbuceos

El passat dijous vam veure un documental a plàstica titulat “Cantos entre balbuceos”, on nadons descobrien els diferents materials: paper, pintura, pinzells, fang...

La infància demana viure el seu temps, sense presses, amb respecte.
Són poques les certeses i moltes les incerteses quant als nadons.
En aquesta activitat, en contraposició amb la de la panera dels tresors, l’educador intervé com si fos un més, de manera que els nens imiten els seus moviments. Les seves mans busquen sentir i comprendre. No tenen la lateralitat definida, per aquesta raó agafen els objectes amb les dues mans, esquerra i dreta. Senten que toquen mitjançant una mà prestada. Coneixen la matèria a través del tacte i del gust. La boca mostra les maneres que té un paper de trencar-se. Gaudeixen descobrint. Però el joc acaba una vegada descoberta la màgia.


La meva mà: 21 mesos
Apunts: 14/10/201o

dijous, 14 d’octubre de 2010

Un nou model d'E.F

Abans de la reforma educativa de la LOGSE (1990), s’estudiava una assignatura anomenada Educació física de base, on es donaven les capacitats perceptiu-motrius al temari, però amb un altre nom: capacitats psicomotrius.
En la psicomotricitat NO es treballen les capacitats psicomotrius, sinó que s’utilitzen diferents tècniques especialitzades en l’àmbit de la psicologia.

Amb la LOGSE, com ja hem dit en entrades anteriors, l’educació passa a ser integral, és a dir, engloba totes les dimensions de l’infant.
Però això només és teoria, perquè en la pràctica, els mestres, o per manca de sentit comú o per indiferència, no sempre ho apliquen.
Està instaurat el terme “psicomotricitat” a l’etapa infantil perquè es desconeix els beneficis de l’Educació Física i perquè encara es confonen els termes.
Amb la LOGSE, els psicomotricistes no tenen lloc a nivell social en l’educació, perquè l’educació és integral i ja ho ha d’incloure tot. Per aquesta raó, ja no té cap sentit parlar de “psico”. Malgrat això, l’objectiu dels psicomotricistes segueix sent formar part d’una àrea externa a l’Educació Física. Volen que continuï la psicomotricitat a l’etapa infantil i inclús en els primers anys de la primària, simplement per l’interès de tenir el seu espai professional.

Amb quines situacions ens podem trobar si anem a una escola a veure els nens d'entre 3 i 6 anys realitzar activitat motriu?
1. Que hi hagi un professor especialitzat en psicomotricitat, és a dir,  que hagi fet un curs.
2. Que hi hagi un mestre que pensi que per treballar les capacitats perceptiu-motrius està fent psicomotricitat.

divendres, 8 d’octubre de 2010

Les capacitats condicionals

El mes passat vam veure les capacitats perceptiu-motrius, avui veurem les capacitats condicionals.

1. Flexibilitat
2. Força
3. Resistència
4. Velocitat

Per començar, recordem que totes les capacitats són innates i que estan vinculades al sistema nerviós.

Perquè són beneficioses les capacitats condicionals?
Per tenir una bona qualitat de vida i per realitzar tasques sense cansar-se (massa).

Quina relació hi ha entre les capacitats perceptiu-motrius i les capacitats condicionals?
Que la correcta realització i enriquiment de totes elles, ens permet adquirir les habilitats motrius.

Treballar la RESISTÈNCIA provoca: una millora en el sistema cardiovascular, tenir més musculatura i més  glòbuls vermells.

Nosaltres com a mestres, haurem d’estimular als infants a través de formes naturals (caminant de forma continuada, jugant...)

La VELOCITAT (de reacció) serveix per reaccionar ràpidament en qualsevol situació.

La FLEXIBILITAT és la millor prevenció per no lesionar-nos a l’hora de fer un moviment.

Conclusió:
No hem de veure les capacitats condicionals com si fossin activitats per a atletes o esportistes professionals, que només volen enfortir-se físicament, sinó com formes naturals que utilitzem (tant nosaltres com els infants) en el dia a dia per desenvolupar-nos millor i tenir una més bona qualitat de vida.
Treballar de manera natural les capacitats condicionals també provoca autoestima, salut, ossos enfortits i la realització de qualsevol moviment de manera eficaç.

dijous, 7 d’octubre de 2010

Contaminació acústica

Avui en dia és molt difícil no escoltar música, ja que a qualsevol lloc urbà, metro, discoteca, centres comercials, etc, hi ha. Per aquesta raó, la gent ja no li dóna importància i mai paren a escoltar-la detingudament.

Penso que, com a futurs mestres, nosaltres hauríem de contribuir perquè la música torni a adquirir la importància que li pertoca. Com? Primer de tot, fent silenci. Perquè sense silenci la música no existiria. Hem d’aprendre a escoltar els ocells, els petits sons naturals que fan la vida, l’aire... el món ha d’aprendre a gaudir d’aquests petits plaers.

Un altre problema molt greu a la societat és la quantitat de soroll que ens envolta. S’ha de tenir consciència que el soroll i la quantitat de decibels que ens persegueix cada dia repercuteixen la nostra salut, i degraden la sensibilitat auditiva i el costum d’atendre. Com a educadors, hem d’intentar mantenir el to de la veu i no pujar-ho massa. Una bona mímica facial i expressiva ens pot ajudar a captar l’atenció del infants sense necessitat de cridar.


Cristina Chamorro Martín    

dilluns, 4 d’octubre de 2010

Els dos hemisferis

Després de llegir el primer capítol de Vídeo y educación, hem de saber diferenciar quan utilitzem els diferents hemisferis del cervell.

Els vídeos "lliçons" s’han de veure individualment.
Són vídeos que no fan un ús propi del llenguatge audiovisual, no ens emocionen ni ens transmeten res, per tant l'hemisferi utilitzat és l'esquerre.

En canvi, els vídeos "motivadors" són rics i adequats per veure en grup i treballar-los a classe per tal de debatre amb els companys. L'hemisferi de les emocions, el dret, és el que domina al veure aquest tipus de vídeo.

Edu3.cat