diumenge, 12 de setembre de 2010

La percepció visual

La percepció, dins del sistema general de processament de la informació o sistema cognitiu, ha estat definida com el procés d’extracció activa d’informació i d’elaboració de representacions. La percepció és un recolzament bàsic de tots els processos cognitius superiors com són la memòria, l’aprenentatge, el raonament, el pensament...

Característiques del desenvolupament perceptiu:
L’essència de la percepció consisteix a ser selectiva per organitzar amb facilitat el que veiem. Aquesta funció operativa, a vegades, dificulta la percepció de qualitat.
Per enriquir el procés perceptiu, hem de tenir en compte els aspectes següents:

1) El procés de desenvolupament de la diferenciació perceptiva: Els nens i els adults poden augmentar la capacitat de diferenciar les qualitats de les formes gràcies a la suma d’experiències perceptives, és a dir, desenvolupar la percepció sempre és qüestió de PRÀCTICA.

 2) La centralització perceptiva, el procés de superació: Els nens petits solen fixar-se en una sola forma del camp visual. Cal estar atent a la manera com una determinada forma influeix en la globalitat del camp visual i viceversa.

3) Els mecanismes cognitius o marcs de referència que afecten la percepció visual.

Generalitzacions: Són el que esperem veure en un determinat moment gràcies al record d’experiències anteriors.
Estereotips: Són representacions gràfiques esquematitzades i estandarditzades.

- Les generalitzacions i els estereotips provoquen constants visuals que són interferències que reemplacen el que veiem pel que sabem.

- La història de la nostra vida: els coneixements, els sentiments, els valors…creen marcs de referència que fan que veiem determinades coses d’un camp visual i passem per alt l’altre.

- Ensenyar a observar la realitat i la manera com aquesta ens commou (ensenyament de les arts plàstiques), oferirà recursos i crearà necessitats perquè els estudiants observin amb marcs de referència amplis, variats i subtils.

Exemple explicat per Roser Rahola:
Un dia, quan la Roser tenia la nostra edat, havia de fer una substitució a una escola i va comprar unes flors perquè els nens les dibuixessin. Les va posar en un gerro però no els hi va explicar que havien d’observar-les bé abans de començar a dibuixar. Quan la Roser va mirar els resultats, només un nen hi havia dibuixat el gerro amb les flors a dins, la resta va fer el típic jardí amb floretes que estaven acostumats a veure i a fer.

La mirada és selectiva, està determinada pels interessos propis i pels records d’experiències anteriors.
Hem d’ensenyar als nens a mirar des de ben petits, perquè després de l’observació ve la percepció, i aquesta és essencial per un bon aprenentatge, sense estereotips i generalitzacions. Però no només és imprescindible ensenyar-los a observar i percebre, sinó també hem de conversar amb ells, explicant-los què és cada cosa que veuen i perceben.



Apunts: 09/09/2010

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada